Passa al contingut principal

Quan un nen perd a un ser estimat

Respondre una pregunta amb una altra pregunta pot semblar una manera d'escapolir-se o com es diu habitualment, de tirar pilotes fora. En canvi la raó que davant la pregunta,  Com ajudar a un nen que perd a un ser estimat? la meva resposta sigui: Com portes tu la pèrdua d'un ser estimat? té un significat especial.

Els nens, són primordialment NENS, però també senten, escolten, veuen, imaginen, perceben i igual que els adults passaren també pel dolor d'una pèrdua i encara més si són persones significatives per a ells.

Per això el com l'adult afronti el dol per la pèrdua d'un ser estimat, influirà en el seu benestar, els nens depenen dels adults,  la seva actitud en relació a com afrontin aquests el dol,  és molt important perquè el nen resolgui les situacions davant les pèrdues dels seus essers estimats i això també determinarà la seva capacitat com a adult per gestionar experiències de pèrdues posteriors.

En el cas dels nens, l'edat serà determinant de les seves reaccions, la seva edat i també el seu moment evolutiu, cal tenir en compte que l'expressió dels sentiments en els nens es dóna també a partir dels seus dibuixos, dels seus jocs i dels seus escrits.

El moment evolutiu ho podem considerar a les següents franges d'edat, tenint en compte sempre les peculiaritats de cada nen.

De 0 a 1 anys, desconeixen el concepte de la mort, però perceben perfectament situacions d'absència i presència.

Entre 1 i 3 anys, tampoc té significat el concepte de mort, per a ells és alguna cosa temporal i reversible, encara que sí perceben les emocions de les persones que els envolten.

Entre els 4 i 5 anys s'encurioseixen i apareixen les primeres preguntes sobre el tema de la mort, quan mor un ser estimat ho troben a faltar, i poden sentir ràbia cap a la persona morta pensant que els han abandonat o sentir-se culpables, ja que hi ha una gran facilitat per entrellaçar realitat i fantasia. En aquesta franja d'edat és molt necessari estar atents a les seves preguntes i deixar que participin en les converses familiars.

Entre els 5 i 9 anys, els cicles vitals dels éssers vius ja estan incorporats als seus coneixements a l'escola, saben que la mort és irreversible i pot aparèixer angoixa per la seva pròpia mort, la dels papàs o dels seus familiars més propers.

Entre els 10 i 12 anys, comencen a acceptar la seva pròpia finitud i comencen a entendre el significat dels rituals i l'impacte del dolor per les pèrdues dels sers estimats, la disponibilitat per part de l'adult en aquests moments segueix sent primordial.

Dels 13 als 18 anys, ja entenen plenament el concepte d'universalitat, permanència i inevitabilitat de la mort, la qual cosa també comporta una sensació d'amenaça davant els seus somnis i els seus objectius.

Algunes de les premisses per tenir presents són les següents:

- Que el nen rebi la notícia d'una persona que li dona seguretat, en un lloc tranquil i a un ritme lent

- Fer-ho el més aviat possible

- Dir la veritat, no mentir és essencial, encara que siguin veritats parcials, en funció de l'edat del nen. Donar informació sobre la mort, si pot ser abans que al nen li afecti directament, aprofitar moments de la vida quotidiana per fer-ho, sortides a la naturalesa per explicar els cicles vitals en els arbres, plantes i en els animals és una bona ocasió per a això. És important deixar clar que la mort és irreversible i no donar falses expectatives de tornada, la informació sincera i precisa és molt més valuosa.

- No ocultar els nostres propis sentiments, compartir el dolor, la tristesa i estar prop de la família en moments difícils uneix els vincles familiars, plorar i abraçar-se junts és una necessitat que reconforta i dóna seguretat. No obstant els pares que han perdut la parella o algun fill, no han de mostrar un excessiu dolor enfront dels altres fills si són menors o adolescents, si els fills menors o adolescents veuen als pares desbordats els pot provocar sentiments de culpa o fer-se responsables d'ells, és important que els pares tinguin capacitat d'autoregular-se o que busquin ajuda emocional en un àmbit que no sigui el familiar.

Una vegada fetes aquestes consideracions puc respondre a la pregunta inicial, com puc ajudar a un nen que perd un ser estimat?:

                             Sent sincers, afectuosos, coherents i estant disponibles




 Text i fotografies: Pilar Vidal Clavería
Terapeuta floral
Counseling Integratiu-Relacional de Dol i Pèrdues
Nikko, Japón, novembre 2010

Entrades populars d'aquest blog

El Remei d'Urgéncies ajuda en el confinament

Davant una situació com la actual amb el confinament i totes les incògnites que s’han obert sobre el nostre present i futur, quan apareix un estat emocional o una conducta no habitual en un infant, la meva pregunta és: com ho esteu gestionant les families? Algunes de les possibles respostes dels infants són: la son està totalment alterada, està més irritable o és frustra molt més fàcilment; totes aquestes respostes són normals i estan directament relacionades amb l’estrès i els canvis de rutines que s’estan produint els darrers dies. A més hem de tenir present que encara ens queden força dies per davant. I què puc fer? Les Flors de Bach ens poden ajudar? Doncs sí   i molt. Per aquests dies el meu suggeriment és que compreu a la vostra farmàcia un potet de stock del Remei d’urgències o Remei de Cinc Flors i aconseguir també un flascó amb comptagotes de 30 ml si és possible, per cadascuna de les persones de la família que vagin a prendre el preparat. Si heu aconseguit

Els nens i les Flors de Bach

Amb les essències florals els nens troben una gran ajuda per modular els seus estats emocionals, d'una forma equilibrada i harmoniosa. - Pors, malsons, terrors nocturns - Ansietat - Dispersió - Gestionar les seves emocions - Dificultats en els aprenentatges, l'assimilació i la comprensió en l’escola - Timidesa, falta de motivació, inseguretats - Millorar l’adaptació a noves etapes vivencials, escolars, familiars, fisiològiques - Dificultats en les relacions familiars - Millora de l’autoestima - Aïllament i falta d’habilitats socials - Falta de concentració - Baixa tolerància a la frustració - Falta de confiança en les pròpies capacitats Em pots trobar a hores convingudes als següents espais de Barcelona ciutat:  Ronda General Mitre, 69 Varsòvia, 52-54 Pilar Vidal Clavería Terapeuta floral professional acreditada per Sedibac.  Counseling Integrativa-Relacional de Dol i Pèrdues Atenció en domicili ciutat de Barcelona. Teràpia on-line.