En els escrits del doctor Edward Bach, podem trobar algunes referències sobre la paternitat i sobre els nens.
En el primer capítol de la seva obra Allibera't a tu mateix de 1932 llegim aquesta història.
Un nen petit va decidir pintar el quadre d'una casa, a temps per a l'aniversari de la seva mare. En la seva ment infantil, la casa ja estava pintada; sabia perfectament com anava a quedar, fins al més mínim detall, i només li restava plasmar-la sobre el paper.
La pintura està acabada a temps per a l'aniversari. Apel·lant a tota la seva capacitat, ell li ha donat forma a la seva idea de la casa. És una obra d'art, perquè tot és molt seu: en cada traç expressa el seu amor cap a la seva mare, i cada finestra, cada porta, estan pintades amb la profunda convicció que aquest és el lloc correcte per a elles. Fins i tot semblant un munt de fencs, és la casa més perfecta que fos pintada alguna vegada; i és perfecta perquè el petit artista ha posat en ella tot el seu cor i tota la seva ànima. Tot el seu ser està tancat en aquesta pintura.
Això és la salut: això és l'èxit i la felicitat, i la veritable vocació de servei. Servir a través de l'amor, en la més perfecta llibertat de seguir el nostre propi camí.
Així és com arribem a aquest món, sabent què quadre hem de pintar, i amb la nostra senda ja traçada al llarg de la vida; tot el que ens queda per fer en ella és donar-li forma material. Passem per la vida plens de goig i interès, concentrant tota la nostra capacitat en el perfeccionament del nostre quadre, i bolcant els millors esforços de la nostra capacitat per traslladar els nostres pensaments i propòsits a la vida material, en qualsevol entorn que hàgim triat.
Llavors, si seguim des del principi per fi els nostres propis ideals i desitjos, amb tota la força que posseïm, no pot existir el fracàs; la nostra vida, saludable i feliç, ha estat un tremend èxit.
No obstant això, la mateixa petita història del nen-pintor pot il·lustrar com, si ho permetem, les dificultats de la vida poden interferir amb aquest èxit, felicitat i salut, i dissuadir-nos dels nostres propòsits.
El nen està pintant, atrafegada i feliçment, quan algú arriba i li diu:"Per què no poses una finestra aquí i una porta allà? I per descomptat, la sendera del jardí hauria d'anar cap a aquest costat". El resultat d'aquesta actitud en el nen serà una total pèrdua d'interès cap al seu treball; potser ho continuï, però llavors només estarà posant idees alienes en el paper; tal vegada es torni contrariat, irritat i infeliç, temorós de refusar els suggeriments.
Començarà a odiar la pintura, i potser la trenqui en trossos; la reacció serà d'acord amb el caràcter del nen.
El dibuix final potser sigui una casa recognoscible, però és imperfecta, i un fracàs perquè és la interpretació dels pensaments de l'altre, no els de el nen. I probablement ja no tingui sentit el regal d'aniversari, per no haver pogut ser acabat a temps, i la mare tindrà llavors que esperar un any més per rebre el seu regal.
En el primer capítol de la seva obra Allibera't a tu mateix de 1932 llegim aquesta història.
Tan simple com això: la història de la vida
Un nen petit va decidir pintar el quadre d'una casa, a temps per a l'aniversari de la seva mare. En la seva ment infantil, la casa ja estava pintada; sabia perfectament com anava a quedar, fins al més mínim detall, i només li restava plasmar-la sobre el paper.
La pintura està acabada a temps per a l'aniversari. Apel·lant a tota la seva capacitat, ell li ha donat forma a la seva idea de la casa. És una obra d'art, perquè tot és molt seu: en cada traç expressa el seu amor cap a la seva mare, i cada finestra, cada porta, estan pintades amb la profunda convicció que aquest és el lloc correcte per a elles. Fins i tot semblant un munt de fencs, és la casa més perfecta que fos pintada alguna vegada; i és perfecta perquè el petit artista ha posat en ella tot el seu cor i tota la seva ànima. Tot el seu ser està tancat en aquesta pintura.
Això és la salut: això és l'èxit i la felicitat, i la veritable vocació de servei. Servir a través de l'amor, en la més perfecta llibertat de seguir el nostre propi camí.
Així és com arribem a aquest món, sabent què quadre hem de pintar, i amb la nostra senda ja traçada al llarg de la vida; tot el que ens queda per fer en ella és donar-li forma material. Passem per la vida plens de goig i interès, concentrant tota la nostra capacitat en el perfeccionament del nostre quadre, i bolcant els millors esforços de la nostra capacitat per traslladar els nostres pensaments i propòsits a la vida material, en qualsevol entorn que hàgim triat.
Llavors, si seguim des del principi per fi els nostres propis ideals i desitjos, amb tota la força que posseïm, no pot existir el fracàs; la nostra vida, saludable i feliç, ha estat un tremend èxit.
No obstant això, la mateixa petita història del nen-pintor pot il·lustrar com, si ho permetem, les dificultats de la vida poden interferir amb aquest èxit, felicitat i salut, i dissuadir-nos dels nostres propòsits.
El nen està pintant, atrafegada i feliçment, quan algú arriba i li diu:"Per què no poses una finestra aquí i una porta allà? I per descomptat, la sendera del jardí hauria d'anar cap a aquest costat". El resultat d'aquesta actitud en el nen serà una total pèrdua d'interès cap al seu treball; potser ho continuï, però llavors només estarà posant idees alienes en el paper; tal vegada es torni contrariat, irritat i infeliç, temorós de refusar els suggeriments.
Començarà a odiar la pintura, i potser la trenqui en trossos; la reacció serà d'acord amb el caràcter del nen.
El dibuix final potser sigui una casa recognoscible, però és imperfecta, i un fracàs perquè és la interpretació dels pensaments de l'altre, no els de el nen. I probablement ja no tingui sentit el regal d'aniversari, per no haver pogut ser acabat a temps, i la mare tindrà llavors que esperar un any més per rebre el seu regal.
Monistrol de Montserrat
Text i fotografies: Pilar Vidal Clavería
Terapeuta floral
Counseling Integratiu-Relacional de Dol i Pèrdues
Les informacions sobre les Flors de Bach que apareixen en els articles són només de caire orientatiu i informatiu. Cada nen necessita un tractament individualitzat, que ha de ser prescrit per un terapeuta floral acreditat.