La doctora Maria Luisa Pastorino, metge, homeòpata i psiquiatre argentina, va publicar el 1987 el primer text en castellà sobre les Flors de Bach, amb el títol La medicina floral d'Edward Bach.
Es tracta d'un manual sobre els remeis del doctor Bach, on trobem el relat d'històries clíniques tractades per la doctora Pastorino. Un d'ells es refereix a un nen de sis anys que va ser descrit pels seus pares en una primera entrevista com a molt tímid, la presència d'estranys feia que corregués a amagar-se i no contestava al que li preguntaven.
El diagnòstic que va realitzar la doctora va ser que era tímid i amb símptomes de fugida i inhibició per por, per la qual cosa li va prescriure Mimulus, en la dosi habitual de 4 gotes, 4 vegades al dia.
Al mes no es va observar cap modificació en la seva conducta, cosa que la doctora va considerar estranya, ja que els nens solen respondre molt ràpidament al tractament amb les flors.
Va realitzar una segona entrevista amb els pares, que van fer una discriminació més fina de les peculiaritats del nen i que suggerien inseguretat i vergonya de si mateix. Se li van indicar llavors altres flors Larch, Crab Apple i Gentian.
En la primera setmana de prendre els remeis es va observar una important millora en la seva conducta, que va anar augmentant al cap del primer mes.
La doctora Pastorino descriu aquest cas com un exemple de la importància de fer un bon diagnòstic a l'hora de prescriure els remeis florals.
La paraula por s'utilitza de forma molt general i en canvi al seu darrera es pot trobar diferents estats emocionals, pot ser l'emoció de la por pròpiament dita, el sentiment de minusvalidesa o inferioritat o una imatge de vergonya d'un mateix.
Cal aprendre a identificar les nostres emocions per després poder-les acceptar i gestionar de la millor manera, aquesta correcta identificació ens ajudarà a nosaltres mateixos i també el podrem transmetre als nostres fills.
Distingir les diferents emocions ens permet conèixer-nos i reflectir el que ens passa, una bona manera de saber les flors de Bach que millor ens poden ajudar.
Es tracta d'un manual sobre els remeis del doctor Bach, on trobem el relat d'històries clíniques tractades per la doctora Pastorino. Un d'ells es refereix a un nen de sis anys que va ser descrit pels seus pares en una primera entrevista com a molt tímid, la presència d'estranys feia que corregués a amagar-se i no contestava al que li preguntaven.
El diagnòstic que va realitzar la doctora va ser que era tímid i amb símptomes de fugida i inhibició per por, per la qual cosa li va prescriure Mimulus, en la dosi habitual de 4 gotes, 4 vegades al dia.
Al mes no es va observar cap modificació en la seva conducta, cosa que la doctora va considerar estranya, ja que els nens solen respondre molt ràpidament al tractament amb les flors.
Va realitzar una segona entrevista amb els pares, que van fer una discriminació més fina de les peculiaritats del nen i que suggerien inseguretat i vergonya de si mateix. Se li van indicar llavors altres flors Larch, Crab Apple i Gentian.
En la primera setmana de prendre els remeis es va observar una important millora en la seva conducta, que va anar augmentant al cap del primer mes.
La doctora Pastorino descriu aquest cas com un exemple de la importància de fer un bon diagnòstic a l'hora de prescriure els remeis florals.
La paraula por s'utilitza de forma molt general i en canvi al seu darrera es pot trobar diferents estats emocionals, pot ser l'emoció de la por pròpiament dita, el sentiment de minusvalidesa o inferioritat o una imatge de vergonya d'un mateix.
Cal aprendre a identificar les nostres emocions per després poder-les acceptar i gestionar de la millor manera, aquesta correcta identificació ens ajudarà a nosaltres mateixos i també el podrem transmetre als nostres fills.
Distingir les diferents emocions ens permet conèixer-nos i reflectir el que ens passa, una bona manera de saber les flors de Bach que millor ens poden ajudar.
Larch, el remei per l'anticipació al fracàs
Text i foto: Pilar Vidal Clavería
Terapeuta floral professional